Fran era una persona fortíssima i molt bonica, un dia mentre estava observant les estreles en una muntanya de Xixona, va notar una figura molt alta a la seva esquerra. Quan l'encantadora xica, perquè era una xica, es va aproximar, li va dir: -Com et diuen?
-Isabel -Contestà.
Després d'uns quants minuts mirant les estreles els dos junts i en silenci, va dir Fran:
-Que boniques són, no?
-Sí, molt.
Després d'un altra estona,van dir a la vegada:
-Vols anar a sopar demà?
Els dos, avergonyits també a la vegada, van callar. Però alçant el cap i mirant-se al ulls, van dir finalment:
-Clar que sí!
Se'n van anar agafats de la mà, muntanya avall i pensant que el seu futur seria compartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada