Bitàcola, el meu 13é aniversari

17 d'agost.
Hui és el meu aniversari.
m'he alçat a les 12 i mitja, després m'he possat a llegir un llibre.
A la una i mitja he parat de llegir i m'he possat a veure la tele.
A les dos he preparat la taula i hem dinat.
A les dues i quanranta-cinc, aproximadament, hem acabat de dinar i m'he anat al sofà a veure una estona a la televisió i després m'han regalat algunes coses.
Sobre les cinc i he anat a jugar al frontó amb els meus amics encara que feia molta calor.
He tornat a ma casa sobre les nou de la nit.
A les nou i mitja he sopat.
Finalment m'he adormit sobre les dotze i mitja, després de veure una pel·licula de por.
Ho he passat molt bé i m'ha felicitat molta gent.

L'església Vella o de Santa Maria

Jaume I va ordenar la construcció d'aquesta esglèssia amb motiu de la conquesta de Xixona en l'any 1253.
El dissabte 4 de agost de 1582 va venir a Xixona en visita pastoral San Joan de Ribera, arquebisbe de València i patriarca de Antioquia.
Al l'endemà va dir missa i va predicar en aquesta església.
Aquí va predicar Sant Vicent Ferrer en l'any 1411.
Actualment només hi queda la porta i un tross de mur.
Fran, 2ESO

Raquel

Títol:Raquel.
Autor:Isabel Clara Simó.
Editorial:Bromera.
Resum de l'argument: Aquest llibre tracta d'una xica amb 17 anys, la seva vida no va com li agradaria. Es diu Raquel i té un germà que li diuen Josep Lluís i un nuvi que es diu Oriol.
La seva millor amiga Montse té càncer, i desgraciadament es mor al poc temps. Si tot això era poc, el pare porta una doble vida fins que sa mare l'agafa i es divorcien.
Finalment, Raquel va aconseguir la selectivitat i es va posar a treballar.
Opinió Aquest libre no m'ha agradat molt, perquè és un poc tràgic encara que acaba bé.

Les estreles de l'amor

Fran era una persona fortíssima i molt bonica, un dia mentre estava observant les estreles en una muntanya de Xixona, va notar una figura molt alta a la seva esquerra. Quan l'encantadora xica, perquè era una xica, es va aproximar, li va dir:

-Com et diuen?

-Isabel -Contestà.

Després d'uns quants minuts mirant les estreles els dos junts i en silenci, va dir Fran:

-Que boniques són, no?

-Sí, molt.

Després d'un altra estona,van dir a la vegada:

-Vols anar a sopar demà?

Els dos, avergonyits també a la vegada, van callar. Però alçant el cap i mirant-se al ulls, van dir finalment:

-Clar que sí!

Se'n van anar agafats de la mà, muntanya avall i pensant que el seu futur seria compartit.

el salt

al salt hi han molts animals,ja que és molt gran,és un espai natural i no hi sol anar molta gent.

primera entrada del meu blog

aquest blog es un exercici de clase per saber com es poden utilitzar per a treballs,donar opinions ,intercanviar informació,donar a conèixer als nostres mics\gues i públic en general les coses que ens agraden,desagraden,..,.o simplement volem publicar a internet